ROSITA, HISTÒRIA O LLEGENDA
Fill gran d'una família de Tarragona, Jaume Comte regentava una petita fàbrica de lleixiu al carrer Hospital anomenada "Jabones y lejía la Gardenia"
El senyor Comte es va enamorar bojament i perduda d'una noia costurera anomenada Núria, "la de la cua". Malgrat les diferències socials es van casar i prometre amor etern. La família del senyor Comte mai va acceptar el matrimoni i des d'aquell moment no els hi posaren les coses fàcils.
Després de poc temps, van venir temps difícils i amb "l'ajut" de la família, l'empresa de lleixiu va fer fallida. Completament arruïnats i repudiats, Núria va tornar a cosir camises i punys. En Jaume, oblidat per la seva família buscava desesperadament com guanyar-se la vida.
Però no tot eren males notícies. Un 23 d'abril neixia a Tarragona una nena anomenada Rosita, forta, morena i amb els ulls grans i els llavis carnosos. Era lluitadora i patidora, ja que casi no va plorar en néixer. Havia heretat el caràcter fort del pare i la frescor de la mare.
L'endemà del dia del bateig, va venir a visitar-los un parent: en Domènech Güansé i Salesas, un dels grans escriptors i literats tarragonins. Va ser ell qui els va animar a anar-se'n a Cuba, a començar de nou, a fer de l'adversitat una oportunitat!
Poc en sabem del que va succeïr a Cuba... només que finalment tornen a Tarragona amb una cervesa que no podia dir-se d'una altra manera:
Rosita, de Tarragona.
Com és Rosita?
Rosita és una cervesa rossa de color mel, de carbònic fi i elegant, amb certa densitat en copa, escuma blanca amb tons marfil, cremosa i constant, amb bona persistència. A causa de la presència de llevats de la segona fermentació, és tèrbola.
Olfactivament es mostra molt afruitada, amb molta persistència del gra infusionat, notes a plàtan i poma vermella, records a melasses i torrats molt subtils, molt complexa.
En boca és dolça i llaminera al principi, per a passar a notar tot el seu volum aromàtic i gustatiu amb un pas dens i gras. Les notes a gra torrat, records a mel i fruita madura, prenen ara el seu màxim esplendor.La seva bona acidesa fa que el pas per boca no resulti pesat i poguem gaudir de tota la seva complexitat.
El postgust és elegant, amb una fina amargor, balsàmica, molt subtil, cosa que deixa una boca neta i molt fresca, sense sensació de pesadesa.
Recomanem degustarla freda, no gelada, la baixa temperatura l restaran potencial aromàtic i gustatiu. Temperatura òptima de servei: 6º / 8 º C.
Maridatge: Ideal com a aperitiu. La seva subtil amargor i la seva fruitusitat la fan ideal per a productes difícils de maridar; espàrrecs verds, carxofes, amanides, verdures a la graella, cargols (amb salsa, bullits, a la llauna…) Aguanta bé les carns blanques i peixos blaus.
Ara bé, el seu millor maridatge és la tranquilitat i la calma per a prendre-la, una bona companyia i una millor xerrada. Com tot a la vida, allò que és bo sempre és per a compartir!
Ingredients: aigua, malta d’ordi, llúpols, llevat, mel i sucre.
Preu: 2€
Gràcies a: Rosita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada